La ciutat

La Vall d’Uixó és una localitat al sud de la província de Castelló que quasi s’obri a la Mar Mediterrània i a la vegada està assentada als estreps de la Serra d’Espadà rodejada de muntanyes.

La seua història es remunta a la dominació romana, com ho demostren làpides i canals d’aquesta època. Durant la dominació musulmana s’assentaren en aquesta vall diferents tribus àrabs procedents del nord d’Àfrica, com ara els Zenete (actualment els Berebers de Mauritània) i els Bautasy. Tanmateix, s’hi crearen gran nombre de poblats. Les tropes de Jaume I ocuparen la vall el 1238, a la qual cosa va seguir una rebel·lió dels musulmans, assolint amb això una carta de població que respectava la religió, els usos i els costums islàmics. La vall passà, en part, a l’infant Jaume d’Aragó i la resta a jurisdicció directa de la Corona.

El 3 de desembre de 1420, al setge de Bonifazio, el rei Alfons el Magnànim concedeix a Jordi de Sant Jordi l’alcaldia de la Vall d’Uixó, i en aquesta avinentesa és anomenat per primera vegada “cavaller”. Va pertànyer posteriorment a successius senyorius fins arribar als ducs de Sogorb que perderen el domini sobre aquest amb l’abolició dels senyorius per les Corts de Cadis el 1812.

En el segle XVII s’hi formaren dos nuclis de població. El primer format per l’Alcúdia, Benigafull i Zenete, i el segon per Benizahat i Zeneja. Rere l’expulsió morisca es produí una despoblació de la vall, que obligaria a realitzar una repoblació del mateix amb gents procedents del Maestrat de Montesa. Durant la guerra de Successió es va inclinar pel partit felipista, per la qual cosa rebria alguns privilegis. Fou escenari d’enfrontaments bèl·lics durant les guerres carlines. El progressiu augment dels dos municipis (ambdós comptaven amb parròquia pròpia) va fer que acabaren unint-se al llarg del segle XIX, per a assolir el 1926 el títol de ciutat.

Hi destaquen les Coves de Sant Josep, el riu soterrani navegable més gran d’Europa, que constituïx el més important focus d’atracció turística. S’hi conserva l’aqüeducte romà, a l’interior de l’urbs, reformat pels àrabs. També cal destacar-hi l’església arxiprestal de l’Assumpció (datada al segle XVIII), de grans proporcions i amb una impressionant portalada barroca, així com l’església del Sant Àngel Custodi (datada als segles XVII-XVIII), d’estil neoclàssic. A més, podem trobar altres nombrosos monuments, tant religiosos com civils, tals com les cinc ermites arreu de tot el terme, les ruïnes del Castell d’Uixó (datat al segle X), la necròpolis romanovisigòtica (s. VI-VII), la ciutat ibèrica de la Punta d’Orley, el poblat ibèric de Sant Josep, o les torres de Benissahat, la Casota i la Torrassa.

La indústria més important és la del calcer, que a partir del 1920 potencià la família Segarra. Quant a la seua demografia, romangué pràcticament deshabitat després de l’expulsió dels moriscos, no recuperant-se la seua població fins al segle XVIII (1.895 habitants el 1715). A partir d’aquesta data, mantindria un progressiu creixement fins a l’actualitat, molt major durant el franquisme a causa de la immigració.

La gastronomia de la ciutat té les seues arrels en la cuina tradicional valenciana i castellonenca, destacant així l’arròs al forn i la coca de tomata, però sobretot els plats més típics de la localitat: l’empedrao, un plat de caçadors fet amb arròs, fesols triturats i carn de caça; i les manjòvenes, una pasta dolça molt lleugera d’origen musulmà, i que tradicionalment s’elaborava a les cases el dia de Sant Josep.

L’entramat festiu de la Vall d’Uixó és molt ampli, amb diverses celebracions al llarg de l’any en cadascun dels seus barris, la festivitat del 9 d’octubre, el cap de setmana de Sant Antoni, les fogueres el dia de Sant Joan, les penyes en festes, les festes patronals d’abril i d’octubre; i obrint el calendari fester, les tradicionals Falles de Sant Josep que omplin de festa des del nord fins al sud els carrers i places de la ciutat, amb tot el color i el ritme de la festivitat que millor reflexa el caràcter i les tradicions més arrelades del nostre poble.

Per conèixer més de la nostra ciutat, accedix a la pàgina web oficial de l’Ajuntament de la Vall d’Uixó.